Estrella Polar al Montgròs
La Estrella Polar es una bonita escalada -de prestigio- que a pesar de su "razonable" graduación nunca llegó a ser una gran clásica debido a su alta exposición, y es que embarcarse en su recorrido no era algo al alcance del "sujeto ambiente común" y para escalarla se tenía que tener en vigencia el carné de usos y costumbres del avezado montserratino.
Después de su re-equipamiento todo lo dicho anteriormente no sirve ya, sigue siendo una bonita escalada en el idílico corazón de Montserrat que vale la pena hacer, pero al haberle añadido seguros su carácter ha cambiado se diga lo que se diga.
No soy un fundamentalista, en los re-equipamientos se puede hacer de más y de menos, pero siempre con la premisa principal de cambiar seguro viejo por seguro nuevo, si no NO es un re-equipamiento, es otra cosa. No veo mal que se añada una chapa puntual si por ejemplo un puente de roca que aseguraba la jugada pasó a mejor vida, pero añadir DOS CHAPAS en cada tirada (tres en la primera) no es arreglar una vía, es ponerla de oferta. Si acaso pagaran royalties a los aperturistas por cada ascensión lo podría llegar a entender pero no es así... Insisto, la vía es guapa y vale la pena, pero escalarla ahora tiene un valor distinto, pues la han cambiado, tampoco os penséis que es una parabolada, ni mucho menos, los seguros alejan, aunque menos, y el segundo largo sigue bien peleón, ese se lo hemos encasquetado al Björn con malas artes, pero es lo que hay... Perdón company!! jaja
Material: 12 cintas, Totems del negro al Rojo y pedal para no cansarse.
Sorprèn molt el que has passat amb el reequipament d’aquesta via. En teoria sempre s’ha de canviar assegurança per assegurança, sense afegir res més (amb alguna accepció puntual). Això ja és un criteri consensuat entre escaladors, però diria que a les normes del patronat de Montserrat en quan als reequipaments també es proposa aquest criteri. I llavors llegeixes al Vèrtex que durant el reequipament s’han afegit assegurances a diferents llargs. I qui ho blanqueja és l’Armand Ballart, un escalador que sempre es mostra molt crític per l’accés de xapes. En qualsevol altre cas hauria posat al crit al cel!!
ResponderEliminarQuan vam escalar aquesta via vam flipar, amb els graus que proposava la ressenya que portàvem i amb la distància entre assegurances. El primer llarg era una bona exprimida mental en quan a exposició en terreny “fàcil”. Al segon havies d’apretar de valent amb les assegurances lluny, sobretot a la segona meitat del llarg. Després la cosa ja es tranquil•litzava més, o potser és que ja anaves calent.
Aquella via, l’Estrella Polar, ha desaparegut sota els parabolts nous que s’hi ha afegit. Ja posats, també li podrien haver canviat el nom a la via.
És una falta de respecte cap a la gent que en el seu dia va acceptar el repte d'escalar aquesta via.
ResponderEliminarSalutacions!
Actualment La Estrella Polar torna a ser el que va ser en el seu moment. Qué ha canviat? Doncs que ara quan pujes, gaudeixes d'uns esparregs enfonsats. Quina obra d'art! Bravo!!! M'encanta el patrimoni de ferralla que està quedant a les nostres muntanyes. Solució al problema no tinc, però les cicatrius que quedan a la paret, dubto que siguin per ensenyar una ruta turistica a la nostra gent.
ResponderEliminarTens tota la raó en el que dius Bichito, entre els que afegeixen xapes de més i els que després les treuen destrossem el patrimoni petri, i les cicatrius aquí es queden ja per sempre, per vergonya infinita de les següents generacions. Però, què hauríem de fer davant la desvirtuació de les víes, deixar-ho estar ?, Aquí cadascú fa el que li surt dels collons.
ResponderEliminar